Inauguració de la nova exposició de Quim Conca, el divendres 10 a la nova biblioteca de Rubí

Observar- mirar. Dibuixos i gravats de Joaquim Conca (enllaç a la seva web)
Del 10 de setembre al 31 de desembre de 2010

Aquesta exposició és una via d’accés al dibuix naturalista, una finestra oberta al coneixement de la flora equatoriana. La representació plàstica que ha fet l’artista incita el públic a un exercici rigorós de concentració, un exercici indispensable per a percebre i comprendre el món de la botànica. Acompanyar el dibuixant en aquest viatge artístic pel món de la morfologia, de les formes, la proporció i les textures, amb la tranquil·litat i el relaxament necessaris que ens portaran a comprendre una mica més l’eterna correspondència entre art i natura.

L’estudi i la pràctica de l’art del gravat han estat per a mi una nova experiència: utilitzar el punxó d’acer per dibuixar sobre el metall, acariciar i pressionar sobre la capa fina de vernís estesa sobre la planxa de coure, la intervenció de l’àcid, la recerca del color per entintar la planxa i arribar finalment, gràcies a la pressió del tòrcul, al moment sempre sorprenent de l’estampació.
Un nou camp de sensacions i emocions!

Lloc: Biblioteca Mestre Martí Tauler. C. Aribau, 5. Rubí
Inauguració: divendres dia 10 de setembre a les 20 h
Horari d’estiu: matí dijous de 10 a 14h. Tardes: de dilluns a divendres,de 16 a 21 h

El canvi real del govern Montilla-III: més recursos en salut per a tothom

El pla extraordinari d'ocupació de Rubí dóna feina a 159 persones aturades durant sis mesos

Dones i poder: vídeo de reflexions de Dolors Renau sobre la participació de les dones a la política

Si voleu saber més de Dolors Renau: El seu blog i una petita biografia de la Viquipèdia

Kiko Veneno, sempre genial!: vídeos de la seva cançó "La rama de Barcelona"

Inici de curs amb la nova escola bressol municipal "Sol Solet" a l'edifici del Bullidor de Rubí

El proper 10 de setembre jornada de portes obertes a la nova Escola Bressol Sol Solet, a partir de les 18 h, per donar a conèixer aquest nou equipament escolar, ubicat a l’edifici d’El Bullidor, als pares i mares dels infants que hi assistiran en aquest curs que ara comença.

La nova escola bressol “Sol Solet”, ubicada a l’edifici d’El Bullidor i que ha estat remodelada durant aquest any, té una capacitat per a 127 alumnes de 0 a 3 anys i un total de 10 aules per a diversos usos, amb una superfície de 1.044 m2 construïts, un porxo exterior que s’utilitzarà per guardar els cotxets infantils d’uns 50 m2 i un pati de jocs de 575 m2. Les obres d’aquest espai de jocs s’estan realitzant al llarg d’aquest estiu.

Les obres de remodelació de l’Escola Bressol Sol Solet, així com de l’adequació de l’espai de jocs infantil, han estat unes inversions de 500.000 euros per les obres de l’edifici i de 200.000 € per l’adequació del pati i la zona exterior.

El canvi real del govern Montilla-II: més seguretat

Comença el nou curs: feliç tornada a tothom

El mestre Unmon diu:

Res us pregunto sobre la quinzena passada. Més, què em dieu sobre la propera quinzena?.

I davant la manca de resposta dels monjos, continuà:

- Cada dia és un bon dia.


Paraules Zen (Selecció de Marc de Smedt, traducció meva al català):Barcelona, Ediciones B, 1999

Relectures d'estiu

Aquest estiu he tornat a rellegir els relats de Manuel Rivas del seu llibre La mano del emigrante (Madrid, Alfaguara, 2001). Ha estat de nou un plaer retrobar aquest llibre breu però profund, trist, emotiu... magnífic, impactant. Dos relats amb histories de naufragis personals i familiars, de gent obligada a l’emigració i de gent de la mar. Històries de gent senzilla, però amb una gran càrrega emotiva. Dels llibres recomanable e imprescindible per a la gent que li agrada Manuel Rivas i la bona literatura.

Aquí teniu un petit paràgraf per a obrir boca:

"Había leído en un viejo libro que las madres pescadoras destinaban para el mar el primer pan salido del horno en Año Nuevo. Se hacían acompañar por un hijo al acantilado más bravío y era el niño el que echaba la hogaza a las fauces espumeantes de la invernada. Aquel pan ritual, del que hablaba la Etnografía de Vicente Risco, era una ofrenda para calmar el hambre del océano. Según la creencia, salvaría, por lo menos, a un marinero. La suerte del náufrago.

Pero nunca antes había leído ni oído hablar de los pensamientos de oro.

"Llega un momento en que la muerte es lo que menos te preocupa. Yo estaba allí, solo en la noche, abrazado al madero. Al principio, éramos cuatro. Cuatro hombres cogidos como podíamos a aquel tronco. Tenía el largo de un eje de carro. Pero el mar fue arrancando, uno por uno, a los compañeros. ¡A mí no me llevas!, pensé. Me sujeté como una agrazadera, como si fuese parte de mí. Y entonces, me pasó algo curioso. De repente, no estaba allí. La cabeza se me fue para casa. Tenía delante a la mujer, a los hijos, y cavilaba cómo zafarían en la vida. Me puse a solucionar problemas. Tapaba huecos, rellenaba y firmaba papales, decidía sobre asuntos pendientes. Veía todo con mucha claridad. Solo, en el medio del mar, mandaba las últimas voluntades. Dicté, como quien dice, el testamento. Y cuando todo estuvo en orden, quedé muy tranquilo. Calmadísimo en el medio de la tempestad. Tenía la cara toda rasgada, pero en aquel momento el madero me pareció un almohada".

"Supe más tarde que a eso que me pasó le llaman los pensamientos de oro", dice Juan Jesú Piñeiro, de cincuenta y cuatro años, cocinero de barco. Está en su casa de la aldea costanera de Serres, en Muros, recien llegado de una larga navegación. Sentado al revés, de bruces sobre el respaldo de la silla, la mirada de Piñeiro se va nublando, perdida en la lejanía, como si divisara a través de los visillos el cacareo de las luces de Annaba o la silueta del cabo Bon" (pàg. 125-126)

Després de l’estiu m’ha vingut al cap la cançó de la Martirio…

El canvi real del govern Montilla-I: més places d'escoles bressol

Segueixo creient

Imatges dels Gegants de Rubí a Cracòvia

Imatges d’Adifolk en Cracòvia (i no és un programa de tele)

Aquest any el festival Adifolk (enllaç a pàgina oficial de l'associació) que cada estiu, des de fa més de 20 anys, porta la cultura popular catalana a diferents ciutats d’Europa, s’ha celebrat a Cracòvia. Tot un èxit de participació i de col·laboració de l’Ajuntament de Cracòvia i els seus ciutadans/es i dels grups de cultura catalana i polonesa que han fet possible aquest festival. Aquest any, a més, els Gegants de Rubí han participat!. Ja pujaré unes imatges els propers dies.

¡Depende!...de Jarabe de palo

Presentació del nou anfiteatre i parc arboretum del Castell de Rubí

La construcció de l'amfiteatre per a usos culturals, socials i lúdics també inclou la transformació de tot el vessant sud de la finca, que va des del Castell fins a l'esplanada que limita amb el talús de Can Xercavins. Aprofitant la morfologia del terreny, es pavimentarà la zona plana perquè faci la funció d'escenari. A més, es construiran unes grades de formigó prefabricat que aniran des de la zona plana fins a l'espai que actualment serveix d'aparcament i s'enjardinarà el perímetre amb arbrat i plantes enfiladisses al mur de tancament. La superfície ocupada per aquest espai —escenari i grades— és de 2.995 m2.

Al nord del turonet que alberga el castell, s'hi ubicarà l'Arborètum (una agrupació d'arbres i altres plantes disposades en una superfície delimitada físicament), amb diferents tipus d'arbrats distribuïts en l'espai en funció del continent d'origen. Aquesta zona, de 5.641 m2, també es dotarà d'una xarxa de camins per facilitar la seva observació. L'accés principal al Parc de l'Arborètum s'ubicarà a la zona sud, i el projecte preveu la construcció d'una gran porta que recordarà les entrades dels castells, atès que des d'aquest punt s'inicia la pujada a una de les construccions més emblemàtiques del municipi: el Castell de Rubí. Ara, un entorn més accessible per al ciutadà i amb més opcions de passeig i de trobada.

¡Você é linda! de Caetano Veloso

Presentació de l'adeqüació de la zona esportiva de Can Mir a Rubí

En el context de convertir en el futur aquesta illa en una zona d'equipaments esportius per al barri de Can Mir, l'actuació preveu l'enderrocament de les edificacions existents, la neteja de la zona i la conversió de la pista actual en reglamentària (22 x 44 m). A més, en una segona plataforma de la qual s'amplien les dimensions, es construeix un nou camp de futbol 7 amb baranes perimetrals per delimitar la zona d'espectadors.

¡Yamore!, vídeo de Salif Keita y Cesarea Evora

Imágenes de la Mar-V

Presentació de l'adeqüació de l'entorn del nou pavelló poliesportiu de la Llana de Rubí

L'espai on estan emplaçats el pavelló poliesportiu de la Llana, actualment en fase de construcció, i la Masia de Can Serra és un lloc envoltat de naus industrials que està en procés de transformació. La voluntat del consistori és convertir aquest espai en un complex esportiu i, alhora, en un espai ciutadà que permeti la celebració d'actes multitudinaris.

L'Ajuntament preveu convertir aquesta zona en un espai agradable, on la relació física i visual entre l'interior del complex esportiu i l'exterior sigui harmònica. En aquest context, es crearà un parc arbrat al voltant del pavelló que aporti qualitat ambiental als espais d'activitat i que, alhora, suavitzi la transició amb l'espai exterior.

El projecte preveu la urbanització de l'entorn del pavelló i de l'aparcament, així com la incorporació d'un rocòdrom d'una alçada màxima de 12 metres per 9 metres d'amplada. Aquesta instal·lació s'ha dissenyat per a l'escalada amb corda i està pensada tant per a escaladors principiants com experts. El projecte també preveu la instal·lació del sistema d'abastament i evacuació d'aigua i la instal·lació de reg i enllumenat urbà.

Una altra de les actuacions previstes és la redefinició dels límits de la parcel·la que dibuixarà una nova geometria de voreres de més amplitud. Des del carrer Pont de Can Claverí, s'establiran dos accessos directes: un per a vianants, que conduirà directament al complex esportiu, i un altre per al trànsit rodat, que connectarà amb l'aparcament. Al carrer de Can Serra, s'hi habilitarà un accés per a vianants i vehicles, amb connexió directa a l'àmbit de la Masia de Can Serra. A la zona sud se situa l'aparcament, amb 77 places per a automòbils estacionats en bateria, incloses les adaptades per a minusvàlids. El carrer de Can Claverí disposarà de 18 places per a automòbils aparcats en filera.

Projecte Maria: retrats de dones actuals de la Montse Campins

Aquí teniu el vídeo de l'exposició de Figueres i la portada de la web Proyecto María de Montse Campins, que explica el seu projecte de retratar dones actuals amb un punt en comú el seu nom de Maria. És un projecte interesant i que té encara un llarg recorregut. Enhorabona Montse!

El proyecto María, es un homenaje a la mujer

Un proyecto que muestra, a través de los retratos de una serie de mujeres llamadas María, los cambios sociales, laborales y culturales que ha vivido y que vive la mujer en España y la diversidad de la mujer contemporánea con sus victorias y sus fracasos.

La pregunta que inspira mi proyecto es: ¿Cómo es la mujer del siglo XXI en España?; y lo que pretendo es adentrarme en su pensamiento y actitudes mas espontáneas para poder ponerlas de manifiesto y que el público que asista a la muestra pueda establecer simplemente viendo y leyendo una visión de la realidad femenina.

El tema de la mujer y su posición en la sociedad ha sido tratado copiosamente, pero lo que yo pretendo es captar fotográficamente la amalgama de sentimientos que el proceso de paulatina integración de la mujer ha supuesto y supone en España, como país en el que –por circunstancias sociopolíticas de todos conocidas – la evolución de la mujer ha sido más tardía que en otros países de su entorno europeo.

Detrás de los rostros brotan una multitud de vivencias y de esperanzas en las que mucho del publico podrá encontrarse reflejado/a.

El título del proyecto responde al hecho de que hace años en España muchas mujeres al nacer eran registradas y bautizadas con el nombre de María, al que en muchos casos acompañaba otro nombre formando un nombre compuesto.

Esta costumbre propia de los estados confesionales católicos perseguía mimetizar la figura de la Virgen María y sus atributos: pureza, bondad, ternura, sumisión, lealtad, generosidad, etc. Con los años esta tradición ha ido cambiando y el nombre María se ha desvinculado de su peso religioso sin perder por ello su popularidad. Esto es también un cambio poco visible pero real de nuestro país.

Al escoger el nombre de María dejo que el azar me lleve de una mujer a otra de forma espontánea cruzando edades, sectores sociales, situaciones laborales,familias, entornos etc. Las Marías se convierten en la metonimia de la mujer actual. Una mujer con algo que decir, que no quiere que se le arrebaten sus ideales ni sus capacidades y que lucha contra el peso de una historia de desigualdades que es todavía muy reciente y aun no superada.

Una mujer que sabe que su papel es importante ante el actual reto de construir sociedades diversas y justas.

Montse Campins Figueras
Barcelona, 2008

Presentació de la reforma de l'Escardivol per a millorar les escoles municipals d'art i de música de Rubí

A conseqüència del trasllat de la Biblioteca municipal Mestre Martí Tauler, el projecte preveu la redistribució interior d'una part de l'edifici i l'adequació i millora de les instal·lacions elèctriques i de climatització d'aquest equipament cultural, que acull l'Escola de Música, l'Escola d'Art i Disseny (EDRA), l'Esbart Dansaire de Rubí i Ràdio Rubí.

L'actuació a la planta soterrani afectarà les zones que ara ocupen l'Escola d'Art i l'Esbart Dansaire, el qual, més endavant, es traslladarà a l'edifici Espona. A la planta baixa, se substituirà la barana existent per adaptar-la a la normativa vigent i s'instal·larà un sistema de ventilació a la sala polivalent que actualment és inexistent. A la planta primera es concentraran els serveis de les dues escoles: s'hi ubicaran els equips directius i els serveis administratius. A més, també s'hi ubicarà la sala de professors, una sala menjador i es reservarà un espai únicament per al servidor de l'Escola d'Art.

La zona que fins ara ocupava la Biblioteca es redistribuirà per desenvolupar-hi les activitats de l'Escola d'Art. S'hi instal·laran 2 sales d'ordinadors per a 30 usuaris cadascuna, 2 sales multimèdia teoricopràctiques i una sala polivalent, i també es repararan les instal·lacions de fontaneria. Se substituiran els aparells de la instal·lació climàtica i s'incorporaran noves instal·lacions elèctriques d'acord amb els nous usos d'aquest espai.

L'actuació a la planta segona se centra a alliberar el pas que dóna accés directe a l'escala d'incendis i s'ampliarà l'aula Frederic Mompou de l'Escola de Música.

Recuerdos...

"Pero la noche...¿A usted de noche no se le llena la mente de amenazas, de espantajos, de recuerdos que ya creía olvidados? A veces pienso que hay en nosotros como burbujas de tiempo, padacitos de tiempo no gastados, no vividos, que quedaron sobrantes de tardes de tedio o de mañanas infantiles de primavera, y que están ahí, vírgenes, disponibles, esperando a ser usados, algo así como esas monedas, o billetes, que encontramos en los bolsillos de chaquetas o obrigos que no nos poníamos desde hacía años. Y lo mismo pasa con algunos recuerdos. En las honduras de la memoria a veces aparecen por las noches, cuando la conciencia queda a la deriva, pequeños episodios que se habían olvidado, y que ahora vuelven como ánimas en pena en busca de consuelo y compaña." (Pág. 176-177)

Framento de Luis Landero: Retrato de un hombre inmaduro. Barcelona, Tusquets, 2009

¡Bésame mucho!, versió de Cesaria Evora. Bones Vacances! a tothom: a descasar amb vídeos, música, literatura i fotos...