dimarts, 21 d’abril de 2009

Ana María Matute, Creu de Sant Jordi 2009: Felicitats

Per fí s’ha fet justícia i s’ha concedit la Creu de Sant Jordi a Ana María Matute (enllaç pàgina oficial) per la seva obra literària. La Generalitat ho ha dit amb aquestes paraules:

“Ana María Matute Ausejo (Barcelona, 1925). Escriptora.

Per la reconeguda qualitat de la seva obra narrativa, rara combinació de denúncia social i missatge poètic que és ambientada sovint en l'univers de la infància i l'adolescència. El seu món literari, líric i sensorial, emocional i delicat, n'ha fet una de les primeres autores en llengua castellana. Traduïda a diversos idiomes, es troba en possessió de prestigiosos guardons”
Però, no és l’únic guardó que ha trigat a arribar per la escriptora: el Premio Nacional de las Letras Españolas va arribar l’any 2007. Molt tard si mirem la dimensió i la qualitat de la seva obra. ¿Igual és que és dona...? ¿O és una autora catalana que escriu en llengua castellana i és incomoda per a tots els talibans nacionalistes de les dues bandes...?

És trist alguns dels comentaris sobre la manca de mèrit d’aquesta catalana universal per a rebre la Creu de Sant Jordi. Només pot ser fruit de la ment estreta i intolerant d’algunes persones (i la Carme Gil Laura, últimament i ara que no té càrrec polític, s’ha especialitzat). Millor no escoltar als intransigents (que donen una imatge irreal del nostre país) i felicitar a la Generalitat de Catalunya per la seva decisió.

Reconec que sóc una de les seves lectores fidels. I que alguns dels seus llibres són dels que sempre recomano (Olvidado rey Gudú). Però tots sabem que té mèrits suficients per qualsevol reconeixement per la seva llarga i esplèndida obra. Són 83 anys d’una dona encara amb una gran vitalitat.

Un petit resum:

Va néixer a Barcelona (1925), escrivia des dels 17 anys i la seva primera obra reconeguda va ser Los Abel, una novel·la que reflectia l’atmosfera espanyola posterior a la guerra civil des de el punt de vista del món infantil. Va mantenir aquesta perspectiva en la seva primera producció literària i en comú amb d’altres escriptors de la generació “de los niños asombrados”.

Les novel·les de Matute no estan exemptes de compromís social, però sense adscriviu-se explícitament a cap ideologia concreta. Amb una visió realista, també comú en la literatura de la seva època (Carmen Laforet, Jesús Fernández Santos, Ignacio Aldecoa, Rafael Sánchez Ferlosio...) va saber aconseguir un estil molt personal. Va ser una combinació de denuncia social i missatge poètic, ambientat en el món de la infantesa i l’adolescència de l’Espanya de postguerra.

L’autora barcelonina cultivà el relat breu i, als inicis dels seixanta, va publicar dos llibres autobiogràfics: A la mitad del camino y El río, que evoca les seves experiències de la infància al món rural.

De tornada a la novel·la, va escriure la trilogia Los mercaderes , que van tenir molt d’èxit. Després va publicar la coneguda La Torre vigía, on inicia la seva obra d’ambientació medieval, que manté en els seus últims llibres, publicats després d’un llarg silenci literari: Olvidado rey Gudú y Aranmanoth.

Sense oblidar els seus contes per a nens, que mantenen el seu estil líric i poètic.


Va ingressar en la Real Academia Española de la Lengua en 1996 i el 18 de gener de 1998 llegeix el seu discurs i ocupa el seient K abans ocupat per Carmen Conde, va ser la tercera dona acadèmica en 300 anys.

La seva obra:

Novel·la: Los Abel, Fiesta al Noroeste, Pequeño teatro, En esta tierra, Los hijos muertos, Primera memoria, Algunos muchachos. Los soldados lloran de noche, la trampa, la torre vigía, Luciérnagas, Olvidado rey Gudí, Aranmanoth, Paraiso inhabitado.

Contes: La pequeña vida, Los niños tontos, El país de la pizarra, El tiempo, Paulina, el mundo y las estrellas, El Saltamontes verde y El aprendiz, A la mitad del camino, Libro de juegos para los niños de los otros, Historisa de la Artámila, El arrepentido, Tres y un sueño, Caballito loco y Carnavalito, El río, El polizón del “Ulises”, El aprendiz, Sólo un pie descalzo, La virgen de Antioquía y otros relatos, De ninguna parte, La oveja negra, El verdadero final de la bella durmiente, El árbol de oro y otros relatos, Casa de juegos prohibidos, Cuaderno para cuentas, Los de la tienda, El maestro, Todos mis cuentos.

Podem aprofitar el proper Sant Jordi per llegir la seva última novel·la, Paraiso inhabitado, bé per conèixer a l’autora o per gaudir, una vegada més, de la seva magnífica narrativa.

Felicitat Ana María!, ets una de les grans de la literatura, en majúscules i universal.

1 comentari:

  1. ¿Igual és que és dona...? ¿O és una autora catalana que escriu en llengua castellana i és incomoda per a tots els talibans nacionalistes de les dues bandes...?



    O igual és per les dues causes al cinquanta per cent. Aquest és un país que no estalvia misèries per una dona brillant.

    I si escriu en castellà es la candidata ideal a ser cremada com Joana d´Arc.

    ResponElimina