dimecres, 24 de juny de 2009

Quan es desembeina l'espasa de la llengua...

"Quan es desembeina l'espasa de la llengua, va pensar l'emperador, provoca talls més fondos que la fulla més esmolada. Si en volia una prova, la tenia en la guerra entre filòsofs que tenia lloc cada dia en aquest mateix lloc: la Tenda del Nou Culte, toda brodada i recamada amb mirallets. Hi havia un xivarri continu, la remor dels més billants pensadors del reialme apunyalant-se terriblement els uns als altres amb les paraules. Akbar havia complert el vot que havia fet el dia havia trinxat l'insolent rana de Cooch Naheen i havia creat una cambra de debat en l'adoració de la divinitat s'havia reimaginat com un combat intel·lectual en què no hi havia cap influència exclosa.

Foto: CGLores

Havia convidat Mogor dell'Amore a acompanyar-lo a la Tenda pe poder-li ensenyar el seu nou invent, per impressionar el foraster amb l'esplèndida originalitat i amb el progressisme de la cort mogol i per demostrar, amb tota la intenció als jesuïtes enviats de Portugal que ells no eren els únics occidentals que tenien accés a l'orella imperial.

A l'interior de la Tenda, els participants estaven reclinats sobre catifes i coixins, dividits en dos bàndols, els Bevedors d'Aigua i els Amants del Vi, encarats els uns als altres a través d'una nau buida si no fos pels seients de l'emperador i del seu convidat. El bàndol dels manqul estava format pels pensadors religiosos i els místics que només beveien aigua, mentre que els seus adversaris, els ma'qul, celebraven la filosofia pura i les ciències bevent vi tot el dia.

Foto: CGLores

Abul Fazl i el raja Birbal avui hi eren, tots dos asseguts, com de costum, entre els entusiastes de vi. També hi havia anat de visita el príncep Selim, una presència adolescent sorruda al costat del cap, purità i abstemi, Badauni, un home molt prim -un jove d'aquells que sembla que hagin nascut vells- que destestava Abul Fazl, més gran que ell, i que, al seu torn, era entusiàsticament odiat per l'esfèrica eminència. Els debats es desencadenavem furiosament entre els dos bàndols, amb expressions tan violentes ("Llepaculs greixós!", "Tèrmit soporífer!") que l'emperador es preguntava si era possible que aquella discòrdia pogués portar a l'harmonia que ell pretenia: la llibertat era realment el camí cap a la unitat, o el caos n'era l'únic resultat inevitable?"
Salman Rushdie: L'encantadora de florència. Edicions Bromera, 2009 (Traducció de Marta Pera Cucurell)

1 comentari:

  1. "Quan es desembeina l'espasa de la llengua, va pensar l'emperador, provoca talls més fondos que la fulla més esmolada.



    Per una vegada l´ Emperador tenia raó.

    ResponElimina