dijous, 8 d’abril de 2010

La voz de Cortázar-IV: cómo se le presentaron los Cronopios y Instrucciones para dar cuerda al reloj

4 comentaris:

  1. Hola Carme, quins regals es poden regalar!
    Molt curiós y molt revelador...
    Petons.

    ResponElimina
  2. Salutacions Carme!
    Quines paraules tan interessants! no havía pensat mai en el que podía significar un regal. A vegades els regals que fem no són per agraïr els sentiments que ens inspiren les persones; a vegades els donem per agraïrnos a nosaltres mateixos.
    Gràcies per portar-me aquestes paraules i fer-me pensar.
    Petons!

    ResponElimina
  3. Carolina, amb Cortázar sempre és un sorpresa llegir i rellegir els seus relat. És una forma de mirar la realitat diferent que t'ajuda a veure el dia a dia amb color i no en blanc i negre. Salut

    ResponElimina
  4. Com sempre Cortázar ens fa pensar i reflexionar d’una manera molt més profunda en qüestions tan quotidianes com el fet de regalar quelcom.
    El regal, que en principi hauria de ser una demostració d’estima, d’amor o d’agraïment és elevat pel Cortàzar a una reflexió on posa en dubta aquests principis en els quals s’hauria de fonamentar qualsevol present.
    I m’encanta quan diu una rere l’altre, emocions que poden originar-se i sorgir dins la persona que rep el regal.
    No ho havia sentit mai, gràcies Carme per fer-nos arribar aquest (cronopio) relat surrealista, és molt bó!!.

    ResponElimina