dimarts, 22 de febrer de 2011

La farsa dels números: article de Jordi Font

Resum: "Alguns portaveus del govern Mas i de la seva coalició repeteixen a tort i a dret, de totes les maneres que saben, una mena de salmòdia que ve a dir: “L'anterior govern va ser una disbauxa” i, en el fons, “la culpa de les retallades que hi ha hagut i de les que vindran no és nostra, és de l'anterior govern”. La cosa adquireix la insistència saturadora de la propaganda més grollera... La desviació del dèficit estimat per al 2010, que és de 2.500 milions d'euros, no resulta de cap increment de la despesa, sinó de la caiguda dels ingressos per un valor de 3.000 milions d'euros respecte de l'exercici 2009"
La farsa dels números

(El Punt) 20/02/11 02:00 - Opinió de Jordi Font
Alguns portaveus del govern Mas i de la seva coalició repeteixen a tort i a dret, de totes les maneres que saben, una mena de salmòdia que ve a dir: “L'anterior govern va ser una disbauxa” i, en el fons, “la culpa de les retallades que hi ha hagut i de les que vindran no és nostra, és de l'anterior govern”. La cosa adquireix la insistència saturadora de la propaganda més grollera. Fins les nòmines han dit que estaven en risc. No són tots. Sobretot hi ha un silenci que es fa sentir com una autèntica dissonància: el del conseller d'Economia, Andreu Mas-Colell, savi reconegut i, pel que sembla, amb un codi deontològic que no li permet participar en la farsa.
A l'Informe sobre les finances de la Generalitat que han fet públic els socialistes, s'hi endevina el verb d'un altre savi, Antoni Castells, l'anterior conseller d'Economia, dreturer, implacable. Les dades i els arguments cauen com dalles: La informació donada en el traspàs va ser “completa, exhaustiva i rigorosa”.
La desviació del dèficit estimat per al 2010, que és de 2.500 milions d'euros, no resulta de cap increment de la despesa, sinó de la caiguda dels ingressos per un valor de 3.000 milions d'euros respecte de l'exercici 2009. Aquest dèficit equival a un 3,6% del PIB, en lloc del 2,4% inicialment estimat. Dels 3.000 milions de la caiguda d'ingressos, 2.000 corresponen a la caiguda de les bestretes de l'Estat (reduïdes en un 14%). En el govern anterior, doncs, no va haver-hi cap descontrol de la despesa. Al contrari, la despesa que es finançava amb la mena d'ingressos que han caigut es va reduir el 2010 prop de 500 euros com a conseqüència de la política de contenció realitzada.
I, atenció!, El dèficit real del 2010, un cop incorporats els ingressos que preveu el nou model de finançament, serà de 3,2% del PIB, és a dir, inferior al del 2009, que va ser del 4%. Els percentatges en sentit contrari que s'han fet córrer resulten d'una greu distorsió que contravé els criteris elementals que regeixen la comptabilitat nacional: la no inclusió dels ingressos provinents del nou model de finançament. Les afirmacions segons les quals el dèficit real seria el doble o el triple del previst són pura demagògia.
L'any 2003, quan el govern de les esquerres va rellevar el de CiU, Catalunya era la tercera comunitat autònoma amb el dèficit més elevat. L'any 2009, el darrer amb dades definitives (la comparativa estatal del 2010 encara trigarà), Catalunya s'havia situar en la vuitena posició, que podria esdevenir la tretzena si hi comptabilitzéssim tots els efectes del nou model de finançament. I un disbarat: qui ha inclòs, com a necessitats de tresoreria del 2011, els dèficits d'anys anteriors, que ja s'havien cobert amb la tresoreria existent?
L'informe, d'altra banda, posa de manifest que la preceptiva reducció del dèficit per al 2011 necessita l'estricte compliment, per part del govern de l'Estat, de tots els compromisos derivats del nou acord de finançament per a Catalunya, així com la modificació de la normativa bàsica estatal relativa a la despesa autonòmica. També assenyala “l'incompliment flagrant del nou acord de finançament” que significa la no inclusió en el pressupost estatal dels 1.450 milions relatius al Fons de Competitivitat (amb la qual cosa, de passada, corregeix a l'alça els 1.000 milions que sorprenentment havia assenyalat el nou govern). L'oposició socialista està disposada, naturalment, a donar suport al govern català en l'exigència i l'obtenció d'aquestes condicions del govern de l'Estat.

No són moments perquè el govern de Catalunya es dediqui a fer d'oposició, menys encara si ha de recórrer a la infàmia. O és que es tracta, com en el passat, d'anatematitzar l'adversari polític? En aquest cas, el massisme s'estaria revelant fatalment com la mera reedició del pujolisme?

diumenge, 20 de febrer de 2011

El progreso... Lecciones para el inconformista aturdido... (II)


Un nou fragment d’un llibre interessant, polèmic, atrevit, reflexiu i suggerent, sobre l’esquerra actual i el seu futur, de l’escriptora Irene Lozano: No deixa indiferent. Necessari per les persones que pensem que s’ha d’actualitzar el discurs de les esquerres, a la vegada que hem de tornar a parlar i recuperar els valors clàssics del pensament progressista. Molt valuós en els temps que estem vivim

"El progreso es movimiento, sí, pero no uno que se contiene a sí mismo, sino finalista, dirigido hacia todo aquello que desesclavice al ser humano: el conocimiento y la información -no una tormenta de noticias inconexas-, el bienestar -no el apetito insaciables de bienes innecesarios-, la igualdad y la satisfacción profesional, al menos mientras las agujas del reloj de la mayoría giren para darles tiempo a ganarse la vida. En suma, aquello que contribuye a la autonomía de la persona: autonomía moral, autonomía material, autonomía de juicio. Ésas son las tres aspiraciones urgentes de la izquierda, porque son los tres atributos elementales de la persona desesclavizada."

Irene Lozano: Lecciones para el inconformista aturdido en tres horas y cuarto, por un ensayista inexperto y sin papeles. La falta de ideas de la izquierda en la crisis actual. Barcelona, Debate, 2009

dimarts, 8 de febrer de 2011

Un ser humano sin sentido del tiempo...

Un fragment d’un llibre interessant, polèmic, atrevit, reflexiu i suggerent, sobre l’esquerra actual i el seu futur, de l’escriptora Irene Lozano: No deixa indiferent. Necessari per les persones que pensem que s’ha d’actualitzar el discurs de les esquerres, a la vegada que hem de tornar a parlar i recuperar els valors clàssics del pensament progressista. Molt valuós en els temps que estem vivim

"A un ser humano sin sentido del tiempo se le desdibujan los contornos del presente, convertido en un aáuí y ahora perpetuo. ¿Se ve clara la vinculación de ese desgarro con la búsquesda de beneficio inmediato del capital desbocado, con la producción de artículos ex profeso perecederos, con la reinvención permanente de la novedad, con la creencia falsa de que no contamos con experiencias previas para comprender lo que está ocurriendo, con la infantilización del mundo? Todo producto nuevo goza de prestigio, aunque sea mucho peor que su predecesor, lo cual carece de importancia porque también está condenado a una existencia efímero...

La palabra "histórico" se despoja de su relación con acontencimientos relevantes y con consecuencias para el futuro...y se reduce a "aquello que no ha ocurrido antes"...

La ruptura total de vínculos con el pasado acarrea la pérdida de esperanza en el futuro y viceversa, porque la historia y el porvenir son pliegos cosidos por el mismo cordel. El puro presente se convierte así en el estado de ánimo idóneo para el consumo frenético, esencial en el sistema económico y la historia reciente de Europa...

La presencia desmesurada del nuevo significado de "historia" aparece así como la consagración de la ruptura con el sentido de la historia. Si el hombre moderno abandonaba a Dios pra elegir la historia, como señaló Camus, el hombre posmoderno se zafa también de la historia, sin decantarse por ninguna otra opción...

Una izquierda ciega de experiencia y memoria conviene, por otro lado, a un poder económico deseoso también de olvidar las lecciones de la historia, encantado de fingir que el laissez faire, laissez passer nunca fracasó si con ello amasa fortunas durante unos años más, lanzado sin complejos a recuperar el viejo régimen de la esclavitud voluntaria, como si no supiéramos que conduce a la huelga y la horca."

Irene Lozano: Lecciones para el inconformista aturdido en tres horas y cuarto, por un ensayista inexperto y sin papeles. La falta de ideas de la izquierda en la crisis actual. Barcelona, Debate, 2009

diumenge, 6 de febrer de 2011

Evolució de les obres de la plaça i el Mercat Municipal de Rubí



Evolució de les obres al Mercat Municipal de Rubí
Fotografia: Miquel i Meritxell Canals. Música: Xcentric Noizz-Nanoreactor. Muntatge: Albert Vilaseca