diumenge, 7 d’agost de 2011

Lectures d'estiu-I: A peu per la Terra Alta de Josep M. Espinàs



"Hi ha una mena de caminant purista que no vol saber res de les carreteres i, honradament, jo no sóc d'aquest llinatge. No faré la defensa dels camins, que tanta gent ha fet, i el meu afegit d'elogis seria superflu. He corregut molts camins, pel meu país, fàcils i difícils, encaixonats i airosos, desanimadors i engrescadors. Els camins m'han proporcionat disgustos, però també satisfaccions inoblidables. Seguint els estrets i ramificats camins d'una vall ensotada m'ha semblat, a vegades, com si seguís les ratlles del palmell d'una mà, i estés a punt de revelar-se'm el secret de l'existència, que és la barreja dels dubtes, les instuïcions, les sorpreses, les desesperances, les plenituds.

Un camí és una oportunitat de perdre's, i això no prempre és dolent."


Pàg. 119, Josep M. Espinàs: A peu per la Terra Alta. Barcelona, Edicions la Campana, 1989

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada